Google Analytics

martes, 29 de abril de 2008

Que savis són el avis.


Aquest Diumenge vam fer un dinar multitudinari de familia a casa dels meus pares (paella inclosa; que com la de la meva mare no hi ha cap).

Entre pares, germans, dones, novies, neta (inés,en singular, pobreta només hi ha una neta de moment) i la iaia Antonia erem 11 i va tocar posar l’allargador de la taula típic de Nadal.

Parlant a varies bandes durant la sobretaula em vaig quedar amb un comentari de la meva avia que és una veritat com un temple i que te molt se suquillo sobre les voltes que dona la vida.

Molt comicament la iaia Antonia deia que si quan els seus fill eren petits (el meu pare era un d’ells) no deixava de vigilar-los i repetir-lis constantment:

“Cuidado no te caigas...”
“Tómate esto...”
“Has comido muy poco...”
“Siéntate aquí…”

Ara amb els anys eren els seus fills qui exercien aquest rol i qui li repetien les mateixes frases.

I realmente és així, quina saviesa la dels avis i QUE GRAN és la iaia Antonia; tot un referent.

3 comentarios:

  1. La Iaia Antonia és la miyor. D'aquí que adopti el nom Yeral, com a homenatge a ella...

    ResponderEliminar
  2. Jo també tenia una iaia Antònia.

    Que gran.

    ResponderEliminar